Any 2008. Espai d’exposicions del Casino de Vic.

Fragments sensorials d’una vida amb límits erròniament atermenats. Hivern mental deturat contemplant el no-res: badant. Fora del brunzit, el que resta del jo. Reductes personals aïllats. Intimitat. Tristor. Absència. Somort. Actituds vitals i conceptes que desitgen estintolar voluntats i menar  intencions cap al cor mateix de la realitat. Blanc/negre. Color. Grisor dels erms expressionistes: el crit. Cercar, amb els ulls closos, la protecció enganyosa de la màrfega. Interioritzar la complexitat del món transformant-la en imatges que esperen descabdellant-se, imatges de moment callades però amb persistència temporal i significat. Forats, enreixats, matèria, objectes devorats pel pas del temps, el silenci negre d’un ràfec… Empremtes iconogràfiques encara exemptes de present, de memòria i de futur, d’un futur que ara és hivern, però que vol ser un pressentir la besllum d’una nova primavera a través dels misteris de les òptiques i dels objectius d’una càmera. Amb l’obertura, sense límits, d’un diafragma, la claror s’albira prop dels sentits.

Text: Ana M Palomo, Crítica d’Art i professora de la UVic-UCC.