Sigues fidel a les petites coses; no t’és donat volar sobre el callat abisme, Joan Vinyoli.

Les petites coses és una exposició que ens apropa la fotografia com una forma d’expressió artística que explora les possibilitats estètiques, sense renunciar a una pàtina íntima de document. El treball de Quim Espona és el resultat d’una investigació i d’una experimentació constants, que defuig tant la dramatització com l’excessiva poetització i que se centra a proporcionar un estil fotogràfic directe, clar i concís. La mostra ofereix un recorregut obert, sense directrius ni coordenades marcades, que permet a l’espectador la llibertat d’escrutar la realitat que se li proposa sense acotacions i amb la possibilitat d’aturar-se a reflexionar sobre la significació de totes i cadascuna de les imatges que se li presenten.

Video realitzat per Carme Molist.

El recull que presenta Espona a Les petites coses és el fruit de l’observació, la paciència, la reflexió, la tècnica, un conjunt de virtuts intangibles que defineixen bona part de la seva labor professional en l’àmbit de la fotografia. Aquestes qualitats, que formen part de la seva idiosincràsia personal, sumades a les pulsions creatives que estimulen el seu vessant més artístic, conformen un corpus iconogràfic basat en un admirable sentit de la composició, en una captivadora concepció estètica, en la voluntat de fer visibles elements de la quotidianitat, i en el desig de recórrer els viaranys misteriosos de l’experiència sensible. L’afany de descontextualització subjectiva de la realitat que té al seu abast l’acompanya durant el vagareig de flâneur pels carrers de la seva ciutat i es fa present, tothora, en el diàleg secret i silenciós que va mantenint amb el paisatge i amb tot allò que l’envolta. Arrelat als valors tradicionals de la fotografia, Espona es manté fidel a la memòria, la identitat, la fragmentació, l’arxiu o la veritat com a elements pioners de la funció social de la fotografia i a l’aportació documental d’una bona part del llegat fotogràfic que l’ha precedit. Els seus treballs, que mantenen una selectiva hibridació amb altres arts, no contribueixen a la intoxicació de la informació ni s’alineen amb el que alguns teòrics anomenen postfotografia. Ans al contrari, la compilació global que se’ns ofereix en aquesta exposició, s’allunya de les veritats esbiaixades, experimenta amb les imatges fins a convertir-les en formes visuals significatives i en autèntics espais de pensament i reflexió.
L’empremta humana que Quim Espona troba reflectida sobre els carrers i les parets de la ciutat queda fixada, a través d’una càmera que actua com a un aparell per pensar el món, en imatges que transiten l’abstracció formal, la representació de veritables testimonis de vida i acurades subtileses creatives indesxifrables. Ombres, llums, pedres, andròmines i mobiliari urbà ornen la imatge fitada per l’ull del fotògraf, el qual aconsegueix una endreça conceptual que explana la realitat, aportant un elevat grau d’homogeneïtat estètica i captant l’enorme càrrega de substància que roman fidel, tot i l’indefectible pas del temps, a les petites coses.

Text: Ana M Palomo, Crítica d’Art i professora de la UVic-UCC.

Video realitzat per Joana Casas.