«En Quim Espona captura fragments de la realitat quotidiana nascuts en una feliç confluència de lloc, objecte i moment. Es tracta de bocins presos del món que ens envolta, de detalls més o menys recognoscibles, on s’ha aturat la mirada d’una manera intencionada, allunyada del que és casual, per convertir el que aquesta realitat pot tenir d’anecdòtic i fugisser en un instant que persisteix en el temps.

Dues característiques determinen la personalitat inconfusible de la fotografia d’en Quim Espona: el gust pel detall i les acurades composicions. Gran observador del detall, sovint concentra el seu interès en un bocí, sense renunciar del tot, tanmateix, a una visió de conjunt en tant que proporciona a la imaginació de l’espectador prou elements perquè pugui ser completada. En altres ocasions, però, el seu objectiu captura la quietud d’un espai interior on la llum banya els objectes per mostrar-los amb deteniment.

Així, les seves obres són resultat d’una actitud pròpia de l’entomòleg que observa atentament la realitat: a través d’una mirada pausada i minuciosa del fragment, o de l’objecte petit, ens mostra un mon incomplert en relació a la totalitat, però suficient, ja que ens dibuixa amb precisió un microcosmos que ens acosta a una interpretació d’allò que ens envolta.

El segon aspecte al que ens hem referit, la composició, és un element cabdal en l’obra d’en Quim Espona. Les línies i els angles rectes es van superposant acuradament en estructures que ordenen la imatge que, d’una altra manera, podria esdevenir caòtica. El resultat constitueix una subjacent geometria que respon a una evident intenció de racionalitat, de prospecció, avaluació i anàlisi de la realitat.

Des de la importància de la petitesa, la mirada del fotògraf no s’atura en l’aparença externa de l’objecte, sinó que vol travessar les superficies cap a l’interior, anant un pas més en l’observació, captant una possible essència d’allò que fotografia. Color, llum, textura, profunditat, perspectiva i contrast són els elements que, canviants d’una fotografia a una altra, s’integren en un conjunt visual, en una realitat tangible, que atreu poderosament l’interès de l’espectador. 

D’altra banda, gran part de les seves fotografies capturen el pas del temps. Així veiem les empremtes del vent i de la pluja, l’acumulació de la pols, la inevitable aparició del rovell, l’acció imprevista d’un passavolant, l’evidència del foc… circumstàncies que van degradant i transformant superfícies i materials. De tal manera que ens trobem davant d’un univers obsolet i antic, sotmès a un procés que aboca inexorablement a la descomposició, la desaparició i l’oblit. Tanmateix, la vegetació silvestre o l’aparició sobtada d’una planta en un lloc inversemblant ens recorda la força de la vida, que inunda l’espai i esclata inesperadament.

L’exposició Bocinalles recull una sèrie de fotografies que majoritàriament mostren espais i objectes de les adoberies, un espai emblemàtic de Vic, en desús i en dolorosa degradació. Així mateix podem observar alguna altra imatge de la ciutat, com les llambordes d’un carrer o una paperera, elements situats en el centre històric, com també trobem imatges d’unes finestres esventrades de La Blava, la històrica fàbrica tèxtil de Roda de Ter.»

Miquel Bardagil

TEXT DE PRESENTACIÓ, REALITZAT PEL CURADOR MIQUEL BARDAGIL, DE L’EXPOSICIÓ «BOCINALLES» AL TEMPLE ROMA DE VIC, PEL DESEMBRE DE 2021 AL FEBRER DE 2022.

Bocinalles:

Anys 2021/2022, de desembre a gener. Temple Romà de Vic. Recull d’una sèrie de fotografies que capten l’entorn de les adoberies, un barri degradat de Vic que ha estat preservat de l’enderrocament per la pressió de la societat civil. Precisament aquesta degradació protagonitza bona part de les imatges que conformen l’exposició, acompanyades d’altres bocins arrencats del centre històric de la mateixa ciutat de Vic i d’algunes estructures arquitectòniques de la fàbrica La Blava. Aquesta fàbrica tèxtil, del municipi de Roda de Ter, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i va obtenir ressò popular per ser la inspiradora del poemari La fàbrica de Miquel Martí i Pol.

Parets clivellades, esfondrades, escrostonades i malmeses pel pas del temps i els efectes de l’abandonament i la degradació, conformen el gruix més important de les imatges capturades per Quim Espona. Detalls que, esbocinats d’un tot, ornen la imatge fitada per l’ull del fotògraf. Geometries, natures mortes descontextualitzades i robades a la degradació d’un absolut i aturades en algun punt de la seva decadència, reixes captades a la manera de gelosies inverses, colors esmorteïts en la seva essència sobre la fusta putrefacta, el rovell emprimant una estructura metàl·lica oxidada… tot això observat al recer de la impertorbabilitat, de la impassibilitat i del mormoleig silenciós d’una decrepitud tàcitament consentida. Quan la realitat es balma indefectiblement, la seva representació adquireix noves significacions. Cada imatge representada a la superfície del suport fotogràfic, forma part d’un fons documental característic dels orígens de la fotografia i, també, d’un vessant artístic que Quim Espona mai ha defugit. Testimoni del pas del temps a la cleda, a la finestra, al forrellat, a l’espai buit empolsegat i desproveït de la utilitat original, cada bocí de realitat esdevé vida sòrdida, però vida, al cap i a la fi. Traces del camí. Racons. Fragments. Petges. Bellesa.

Text: Ana M Palomo, Crítica d’Art i professora de la UVic-UCC.